En la primera ronda de la fase final pel títol de la categoria preferent vam ser capaços de vèncer a un reforçadíssim Reus Deportiu B, els quals van recórrer a alguns jugadors que durant la lliga normal jugaven a Divisió d'Honor. Per ser sincers, la veritat és que vam tenir una sort immensa. En primer lloc, van venir amb un de menys, precisament el meu rival. Una hora i mitja després de què ens comuniquessin aquesta baixa, el Josep A. Mateu, amb 1:38h al seu rellotge, feia inclinar el rei de l'adversari. Pobre nen! Pruden Ramírez, posava el 3 a 0 en el marcador i continuava amb la seva bona trajectòria en el per equips. Dues taules de Jordi Roca i Salvador Lluverol en posició lleugerament millor de tots dos ens posaven a un pas i mig de la victòria. Però el cert és que les partides que quedaven no feien pensar amb una victòria clara. Si més no s'hauria de patir. I així va ser. Derrota de Miquel Rodríguez (a la desena han pogut amb ell) i de Guillem Forès, qui va desaprofitar una posició favorable. El Pere Toledano no era capaç de tombar una partida que tenia molt favorable en alguns moments i en el final de peons les taules eren l'únic camí. El desempat, en cas d'empat a cinc, ens era desfavorable. Per tant, necessitàvem un punt. I les dues partides que quedaven estaven mig perdudes. Però Ràfols va tornar a obrar el miracle de la dama i l'alfil i va fer creure a tothom, rival inclòs, que el mat era imparable. Només un miratge, però la victòria queia del nostre costat quan va signar la planella el rival. Carles Casas també va estar a punt de girar el signe de la partida, però el rellotge feia estralls i no va saber veure les jugades salvadores.
Suposo que haurem de dir allò que els equips campions sempre tenen una mica de sort. Espero que no l'hàgim gastat tota d'una. Fins la setmana que ve.
Salut i elo!!
Suposo que haurem de dir allò que els equips campions sempre tenen una mica de sort. Espero que no l'hàgim gastat tota d'una. Fins la setmana que ve.
Salut i elo!!
