C.E.VILAFRANCA 5'5-4'5 REUS DEPORTIU B

En la primera ronda de la fase final pel títol de la categoria preferent vam ser capaços de vèncer a un reforçadíssim Reus Deportiu B, els quals van recórrer a alguns jugadors que durant la lliga normal jugaven a Divisió d'Honor. Per ser sincers, la veritat és que vam tenir una sort immensa. En primer lloc, van venir amb un de menys, precisament el meu rival. Una hora i mitja després de què ens comuniquessin aquesta baixa, el Josep A. Mateu, amb 1:38h al seu rellotge, feia inclinar el rei de l'adversari. Pobre nen! Pruden Ramírez, posava el 3 a 0 en el marcador i continuava amb la seva bona trajectòria en el per equips. Dues taules de Jordi Roca i Salvador Lluverol en posició lleugerament millor de tots dos ens posaven a un pas i mig de la victòria. Però el cert és que les partides que quedaven no feien pensar amb una victòria clara. Si més no s'hauria de patir. I així va ser. Derrota de Miquel Rodríguez (a la desena han pogut amb ell) i de Guillem Forès, qui va desaprofitar una posició favorable. El Pere Toledano no era capaç de tombar una partida que tenia molt favorable en alguns moments i en el final de peons les taules eren l'únic camí. El desempat, en cas d'empat a cinc, ens era desfavorable. Per tant, necessitàvem un punt. I les dues partides que quedaven estaven mig perdudes. Però Ràfols va tornar a obrar el miracle de la dama i l'alfil i va fer creure a tothom, rival inclòs, que el mat era imparable. Només un miratge, però la victòria queia del nostre costat quan va signar la planella el rival. Carles Casas també va estar a punt de girar el signe de la partida, però el rellotge feia estralls i no va saber veure les jugades salvadores.
Suposo que haurem de dir allò que els equips campions sempre tenen una mica de sort. Espero que no l'hàgim gastat tota d'una. Fins la setmana que ve.
Salut i elo!!

C.E.VILAFRANCA 6'5-3'5 CASTELLET

Només queda ja un graó per tornar a segona divisió nacional. Una visita a Montserrat, i no parlo en sentit metafòric. Hem de pujar fins a Olesa de Montserrat per a confirmar que som el millor equip del grup. Confiàvem en què el Berguedà ens fes un favor i va estar a punt de sorprendre l'Igualada. Victòria per la mínima dels de l'Anoia. Així que ens l'haurem de jugar l'últim dia, però amb l'avantatge que depenem del que fem nosaltres. Si no m'erro, amb l'empat tenim suficient.
Això sí, primer vam haver de passar el tràmit de guanyar a un Castellet molt més dur del que la seva classificació demostra. Unes matineres taules d'en Jordi Roca, inesperades perquè ni ell ni jo esperàvem que el contrari conegués la línia forçada de xec continu. Casualitats de la vida: l'havia estudiada amb el gran mestre Jordi Magem. Pruden posava la primera victòria del costat local a velocitat de vertigen. Segueix imbatut i camí d'assolir el cim dels 2000 punts d'elo en breu. El següent vaig ser jo, amb un ensurt considerable al cos: una jugada inesperada del rival em va tenir 39 minuts en estat de xoc, fins que vaig decidir llençar-m'hi a la piscina i en poques jugades anava camí del mat quan va plegar el meu rival. Les taules del Guillem Forés deixaven un 3 a 1 tranquilitzador en l'admirat marcador del club. Els següents d'acabar, els dos jugadors amb millor percentatge de punts de l'equip: el MC Pere Toledano, extraordinària lliçó pràctica la seva partida (semblen fàcils els escacs quan ell els explica) i Miquel Rodríguez, a qui ni les amenaces de fer-li fotografies si segueix puntuant així espanten. Amb 6'5 de 7 i 7'5 de 8, respectivament, són els pitxitxis. Això posava el 5 a 1. Només calia esperar unes tauletes i confiar en el Berguedà. I van trigar més del que voldríem, però el Carles Casas, amb un escac continu ens va donar la tranquilitat necessària dels darrers vuit diumenges pel matí. La missió s'havia complert. Encara quedava el capi, que va perdre lluitant fins al final, com sempre; el Xavi Marcè, que va remuntar una posició delicada, per a acabar fent mat al rival. I Lluverol, que després de jugar una bona obertura es va embolicar fins a acabar perdent. Espero que li passi ràpid aquesta petita mala ratxa, i passarà perquè en sap molt d'això de jugar escacs.
La resta d'equips van complir amb sort diversa: el B va arrasar a la Rubinenca D 0'5 a 7'5, el C va empatar a 2 contra el Molí Nou B i el D va perdre contra l'Ateneu Barcelonès C per 3'5 a 0'5.
En fi, això s'acaba i els ascensos i descensos, els càlculs de desempats i altres cabòries ens omplen el cap, així com les possibles incorporacions per l'any vinent i projectes per pujar aquest o aquest altre equip. La setmana que ve en parlaré a bastament, fins llavors ens concentrarem per guanyar l'Olesa.
Salut i elo!!

C.E.VILAFRANCA 6'5-3'5 AVINYÓ

Jornada complicada la de diumenge passat, després de l'ensurt de la ronda anterior davant el Cardona. I la veritat és que el marcador no reflecteix exactament el que passava als taulers o el que avaluàvem alguns, si més no. Fa goig jugar amb més equips a casa i vam estar acompanyats pel C i el D.

El primer d'acabar, i bastant ràpid, va ser Pruden. Dues taules i cinc victòries demostren que segueix en ratxa després del torneig de Terrassa. Amb rivals inferiors o amb rivals superiors, tant se val. Ja hi comptem amb la seva aportació sempre. El segon punt va caure del nostre costat (ara no recordo qui va ser) i acte seguit, dos punts seguit per l'Avinyó. Entre ells la primera derrota del Carles Casas, potser no hi va creure amb la seva posició. tot i que estava superior al meu parer. Jordi Roca, enfrontant-se a ell mateix amb negres (ho dic per l'obertura que es va veure abocat a jugar), no va poder mantenir el peó de més i el poc temps de què disposava va ser factor decisiu. I els quatre que van guanyar van ser: MC Pere Toledano, fent-ho fàcil, com sempre. Cinc guanyades i unes taules, res a afegir-hi. El capi, el Pep Ràfols, que ja no em fa patir amb les seves posicions esbojarrades (m'he hagut d'acostumar per força), tot i que, per moments, semblava que es col·lapsava la seva posició va fer mat, o quasi. I Miquel Rodríguez, a hores d'ara, el pichichi, amb unes taules a la primera ronda i sis uns consecutius. Espectacular combinació, menys mal que no la vaig veure en directe, per guanyar un peó i la partida. I la segona d'en Guillem Forés, qui també s'ha apuntat a això dels blocs, en una partida insípida i amb una mica de sort. En aquest moment, 5 a 2 per a nosaltres, qui ho hagués dit mitja hora abans, conforme estaven les posicions. Xavi Marcè guanyava un veterà Basas Gamazo i ens donava el triomf matemàticament, encara que jo no me n'havia assabentat i jugava un final amb peó de més però amb mal rei i alfils de distint color. I, sobretot, amb molt poc temps. Amb quatre segons en el meu rellotge oferia taules i creia que assegurava el punt de l'equip. Afortunadament, el monstre Fritz em tranquilitzava dient-me que eren taules. Només quedava Lluverol, un habitual de ser el darrer a signar la planella, que es va passar una hora o més amb dos minuts o menys al rellotge. Ja sé que els no entesos pensareu que m'he begut l'enteniment, però els rellotges digitals fan miracles. En fi, quan ja semblava que faria les taules amb un final de torre i alfil contra torre es va deixar el mat. Una llàstima.

El C i el D empataven a dos contra Olesa C i l'Espiga B. Amb bones victòries de la canalla: Carles Tutusaus i Eva Julián. I també dels veterans Joan Rigol i Joan Parellada. El B tornava amb un contundent 2 a 6 de Santpedor. Amb una mica de sort i sense les baixes del principi potser estaríem parlant de què lluitaven per l'ascens.

I per l'ascens del primer equips només queden dos partits: el primer a casa contra el Castellet i el segon contra l'Olesa, fora. Déu n'hi do com estan costant aquests darrers matxs! No sé si es pateix més lluitant per dalt o per no baixar... A final de lliga en parlarem.

Salut i elo!!

CARDONA 5-5 C.E.VILAFRANCA

Tant de fer números en la crònica passada no podia presagiar res de bo. La veritat és que partíem amb un cert recel cap a Cardona perquè en la final de la Copa Catalana, disputada el Gener passat, els quatre joves (podríem dir gairebé l'equip Jané Besora) que el formaven ens van encolomar un preocupant 4 a 0. Encara que en el fons tots pensàvem que a ritme lent i amb més taulers, la cosa aniria diferent.
El primer d'acabar, i amb una altra victòria va ser el Carles Casas, un bon triomf posicional i a més a més ràpid. Segueix invicte. El següent vaig ser jo mateix, encara que ja parlem de més de tres hores de partida. Sacrifici de peça per tres peons i ajuda final del contrari per fer-ho més fàcil. Roca es veia abocat a unes taules, després de jugar una partida en la qual es pensa que no ha fet cap errada greu per merèixer-les. Miquel Rodríguez , només ha cedit unes taules en tot el campionat, feia valer la diferència d'elo i posava el 3'5 a 05. Semblava fet pel marcador, però les partides encara estaven molt obertes. Xavi Marcè no havia pogut recuperar el peó sacrificat en l'obertura i rendia el seu rei contra un dels Jané; mentrestant, Lluverol havia capgirat una partida que tenia molt malament per a arribar a una posició amb repetició de jugades. A aquestes alçades Guillem Forés havia desaprofitat unes quantes opcions de victòria ràpida i patia la seva primera derrota. 4 a 3, amb les taules assegurades de Pere Toledano, que havia hagut d'aturar l'atac d'un altre dels Jané Besora. De les dues que quedaven, el nostre capi ho tenia malament contra el tercer dels germans, en quant a elo, perquè crec que és el més gran. La partida havia fet tants tombs com sol ser habitual en el joc d'en Pep. Però en aquesta ocasió, amb molt poco temps en el rellotge no va poder trobar les que guanyaven. Total 4,5 a 4,5. I quedava Pruden, que estava molt superior, i que guanyava una peça, però es complicava la vida amb uns peons passats del contrari i ... arriba l'incident del dia. El nostre company agafa el cavall per deixar-lo a c3 (jugada perdedora) i cau sobre el tauler. Hi ha algunes discussions (en aquest moment tothom estava pendent d'aquesta partida), de les quals jo no sóc testimoni perquè en veure la intenció de Pruden surto desesperat de la sala i quan torno el cavall és a c1 i la partida es continua entre la remor contínua de les discussions. La veritat és que el cavall a c1 també era perdedora i els nervis juguen una mala passada a tots dos jugadors: cada moviment que fan canvia la valoració de la partida. Alguns advoquem per oferir taules i evitar suspicàcies, però no s'acaben de posar d'acord els delegats. Al fina, en una posició que guanyava, Pruden demana taules. I el 5 a 5 passa a ser definitiu.
No puc parlar de justícia perquè va ser un diumenge estrany. Es va començar tard perquè no estaven posades les peces, no es cantava l'alineació, va sonar i va ser contestat un mòbil (el del meu rival, sense anar més lluny) i per rematar-ho l'incident amb Pruden. Crec, sincerament, que als escacs s'ha de jugar amb bones maneres i concedir el benefici del dubte al rival. Jo no vaig reclamar victòria per això del mòbil ni vam demanar deu minuts menys en el rellotge de tot l'equip adversari, per tant, crec que, igualment, era necessari que la paraula del nostre company, que deia que no havia deixat la peça a c3 fos respectada.
Amb tot això, els comptes de la lletera han fallat, com gairebé sempre, i ara ens toca seguir guanyant. Almenys seguim depenent de nosaltres mateixos.
Enhorabona al B, 5 a 3 contra el Sant Feliu D. I ànims al C i al D que van perdre els seus respectius matxos contra Colònia Güell i Sant Sadurní B.
La setmana que ve més i millor. Salut i elo!!

C.E.VILAFRANCA 8-2 SANT FELIU C

La crònica d'aquesta cinquena jornada del per equips no pot ser massa extensa, perquè, en general, les partides van ser molt fàcils i el matx, contràriament a altres dies amb victòria clara, com el dia de l'estrena contra el Sitges o, fins i tot, contra el Martorell, no va estar mai en dubte. La diferència va ser aclaparadora i várem acomplir una petita revenja contra el Sant Feliu, i és que l'any passat una derrota contra el seu B ens va condemnar a Preferent. Malgrat que el nostre primer tauler, el MC Pere Toledano, no hi va poder jugar, no vam passar angúnies.

Xavi Marcè, va acabar a temps en el primer tauler per poder anar a veure el Grand Prix 0, del campionat del món de motociclisme i sembla que ja li ha agafat el to al campionat. Pep Ràfols feia una entrega dubtosa de peça i guanyava espantant el contrari. Sembla que només hi havia continu. Jordi Roca era el darrer d'acabar amb un final de torres que estava guanyat, encara que alguns de l'equip el véiem més fàcil de peons. Suposo que qüestió de gustos. Miquel Rodríguez, un dels invictes amb 4,5 de 5 possibles, aprofitava un peça que el contrari no va defensar per guanyar la seva quarta partida seguida. Carles Casas tornava a empatar i segueix invicte també. Potser va desaprofitar quelcom amb peó de més. Salvador Lluverol jugava una obertura igual de bona que la setmana passada, però en aquesta ocasió seguia bé i posava un puntet més al seu marcador personal i al de l'equip. Jo guanyava molt fàcil, peó en l'obertura i sense presses guanyava a l'estil Lacasa. Feia temps i temps que no en gastava tant poc en una partida, just la meitat: 45 minuts. Guillem Forés s'estrenava en el per equips enguany i ho feia amb bon peu. El seu nou arsenal d'obertures el deixava amb la primera victòria. Pruden Ramírez, feia unes altres taules, després d'un dubtós f4 al meu parer, i manté la seva bona ratxa: 4 de 5 i sense perdre. Per últim, el presi, Josep Rovira, rebia l'unica derrota de l'equip i és que la responsabilitat del càrrec ja pesa.

En fi, un pas més, ja en van cinc, cap a l'ascens. Ja hem començat a fer comptes, permeteu-me dir que això és inevitable, i necessitem tres triomfs més i l'ascens seria un fet. Si fossin seguits arribaríem a Olesa amb els deures fets i si l'Igualada i l'Olesa fessin taules llavors ... Prou!! No hi haurà excès de confiança, això segur.

Pel que fa a la resta d'equips, el B va guanyar a Sant Joan Despí i s'assegura, pràcticament, la salvació. El C va guanyar 3 a 1 el Gavà D i el D va punxar en perdre 0,5 a 3,5 contra el Cornellà D.

En fi, la setmana que ve i espero que amb una mica més de salsa perquè aquesta crònica ha quedat una mica insípida.

Salut i elo!!

IGUALADA 3-7 C.E.VILAFRANCA

Si fa una setmana us deia que segur que hi hauria emocions al Casino d'Igualada perquè ens jugàvem moltes de les opcions per tornar a segona divisió, la veritat és que haig de dir que al Casino no n'hi va haver cap. I és que amb l'habitual despreocupació que ens caracteritza, minuts abans de sortir, descobríem que no era la seu actual dels nostres veïns de l'Anoia. Gràcies que és a prop i que Pruden portava el GPS. Cap problema per trobar-ho, si més no, dos dels conductors, però mantindrem en secret qui es va perdre...

Una sala maquíssima ens mostrava pels finestrals un matí núvol i a dins començava la lluita, sempre amb el bon ambient que transmet la retrobada de vells companys. Fins la segona hora no es començaven a decidir les partides, i eren unes taules del Carles Casas, que eren ben rebudes pel nostre company, que no estava massa a gust amb la seva posició, les que inauguraven el partit. Poc després, Josep Anton Mateu, en el seu debut a l'A aquesta temporada, signava unes taules, que podien haver sigut una mica més jugades abans, en una posició quasi morta. Ah! i va gastar bastant temps, uns vint minuts... La tensió s'apujava, però l'empat seguia vigent fins que el Jordi Roca guanyava material en una partida que va dominar en tot moment. La següent victòria em tocava a mi posar-la en el marcador, però incomprensiblement, feia l'única jugada que perdia amb un minut al rellotge. I em pensava que feia mat... Benauradament, el Pere Toledano seguia amb la seva ratxa triomfal i guanyava un dur rival amb negres, i ja són 4 de 4. En aquell moment, veia amb esperança el matx perquè després de regalar el meu punt el primer que em va passar pel cap va ser una possible derrota per la mínima. Miquel Rodríguez posava una mica més d'avantatge en una partida menys entrebancada que de costum. I la veritat és que a aquestes alçades, semblava que guanyaríem, Xavi tenia peça de més i Ràfols i Pruden encara estaven dins de la partida. I, efectivament, era Pep l'encarregat d'assegurar-nos les taules momentànies en una partida que va pegar molts i molts i molts tombs. I en l'altra partida que ens va acompanyar la sort, Pruden, que no només ens fa de sherpa digital amb el seu GPS, sinó que ens regala punts cada setmana, encara que sigui perquè el rival oblidi Cronos, i ja van quatre, com el mestre Toledano. Doncs ja estava, havíem guanyat i amb menys angoixa de la que presumíem. Tan sols quedava certificar una victòria, la del Xavi Marcè, que s'estrenava amb els uns en el per equips i la derrota de Salvador Lluverol, que deixava escapolir una bona posició d'obertura i patia en un final perdut durant més de seixanta jugades.

Un resultat còmode, almenys més del que esperàvem. I ara hem de mantenir el ritme perquè encara no hi ha res fet. Però la segona divisió està molt més a prop després d'aquest diumenge. No importava massa la fina pluja que ens rebia a la sortida, havíem complert amb l'objectiu.

A més a més, la resta d'equips van guanyar còmodament també, amb una participació destacada de la canalla del club. Que duri!!

C.E.VILAFRANCA 8'5-1'5 MARTORELL

Avui toca parlar d'escacs. La tercera jornada de la lliga catalana per equips ens ha deixat la sorpresa d'un Martorell molt minvat per les baixes. No han volgut perjudicar l'equip B, que ha guanyat el nostre per 6 a 2. Puc dir sense temor a equivocar-me, i no ho dic només pel marcador final, que ha estat el matx més fàcil dels tres que portem de campionat.
Després de la sorpresa inicial per les nombroses baixes visitants les partides han començat a decidir-se poc després de la primera hora i mitja. Dels nostres fitxatges de la temporada ja he parlat a bastament, i bé. Però és que ara no es conformen amb guanyar, sinó que ho fan més ràpidament que ningú. Primer el Pere Toledano, que ha dominat l'obertura i aviat aquest domini s'ha transformat en peça i, una mica més tard, en la victòria. Sembla senzill quan veus les seves partides. Després el Carles Casas, que amb menys senzillesa, però igual efectivitat, ha guanyat un peó en l'obertura i ha defensat amb sobrietat l'atac a la desesperada del Jaume Espasa. En definitiva, 3 de 3 per a tots dos i que segueixi la ratxa. El tercer punt l'he posat jo mateix. Una altra partida grisa, molt mal analitzada per la meva part i que he guanyat en 21 jugades. Molta sort en el que portem de lliga!! Quan aprendre a analitzar?? Miquel Rodríguez i Pruden Ramírez, l'altre company que porta el cent per cent de punts, han guanyat bastant fàcilment i, com deia el Carles Tutusasus, ja no podíem perdre, guanyàvem 5 a 0. L'encarregat de donar-nos la victòria matemàtica seria Jordi Roca, qui feia valer el seu coneixement d'una variant arriscada, on ha sacrificat dos peons a canvi de la iniciativa i amb el seu estil enèrgic ha decantat la partida del seu cantó. En el duel de presidents, si no m'erro, Josep Rovira, s'ha imposat amb un estil, diguem, que no tan enèrgic. Semblava que podíem deixar a zero el Martorell, però Ràfols, el nostre pal de paller en el per equips dels darrers anys, perdia una partida molt esbojarrada i ja és estrany, perquè s'adeia amb el seu estil hipertàctic. Lluverol sí que guanyava, després d'aixecar una posició molt propera a la derrota i segueix imbatut. L'últim a acabar va ser el Xavi Marcè, que signava unes taules que sabien a poc, ja que havia gaudit de peça de més durant una bona part de la partida. També és cert que la posició final suggeria més pel seu rival.
El resultat final no deixa lloc a dubtes: 8'5 a 1'5. La setmana vinent a Igualada ens juguem bona part de les possibilitats de tornar a segona divisió. Segur que hi haurà emoció al Casino d'Igualada.
L'equip C ha empatat a 2 i el D ha tornat a apallissar el seu rival amb un contundent 4 a 0. Felicitats a tots i seguim lluitant.
Salut i elo!!