C.E.VILAFRANCA 8'5-1'5 MARTORELL

Avui toca parlar d'escacs. La tercera jornada de la lliga catalana per equips ens ha deixat la sorpresa d'un Martorell molt minvat per les baixes. No han volgut perjudicar l'equip B, que ha guanyat el nostre per 6 a 2. Puc dir sense temor a equivocar-me, i no ho dic només pel marcador final, que ha estat el matx més fàcil dels tres que portem de campionat.
Després de la sorpresa inicial per les nombroses baixes visitants les partides han començat a decidir-se poc després de la primera hora i mitja. Dels nostres fitxatges de la temporada ja he parlat a bastament, i bé. Però és que ara no es conformen amb guanyar, sinó que ho fan més ràpidament que ningú. Primer el Pere Toledano, que ha dominat l'obertura i aviat aquest domini s'ha transformat en peça i, una mica més tard, en la victòria. Sembla senzill quan veus les seves partides. Després el Carles Casas, que amb menys senzillesa, però igual efectivitat, ha guanyat un peó en l'obertura i ha defensat amb sobrietat l'atac a la desesperada del Jaume Espasa. En definitiva, 3 de 3 per a tots dos i que segueixi la ratxa. El tercer punt l'he posat jo mateix. Una altra partida grisa, molt mal analitzada per la meva part i que he guanyat en 21 jugades. Molta sort en el que portem de lliga!! Quan aprendre a analitzar?? Miquel Rodríguez i Pruden Ramírez, l'altre company que porta el cent per cent de punts, han guanyat bastant fàcilment i, com deia el Carles Tutusasus, ja no podíem perdre, guanyàvem 5 a 0. L'encarregat de donar-nos la victòria matemàtica seria Jordi Roca, qui feia valer el seu coneixement d'una variant arriscada, on ha sacrificat dos peons a canvi de la iniciativa i amb el seu estil enèrgic ha decantat la partida del seu cantó. En el duel de presidents, si no m'erro, Josep Rovira, s'ha imposat amb un estil, diguem, que no tan enèrgic. Semblava que podíem deixar a zero el Martorell, però Ràfols, el nostre pal de paller en el per equips dels darrers anys, perdia una partida molt esbojarrada i ja és estrany, perquè s'adeia amb el seu estil hipertàctic. Lluverol sí que guanyava, després d'aixecar una posició molt propera a la derrota i segueix imbatut. L'últim a acabar va ser el Xavi Marcè, que signava unes taules que sabien a poc, ja que havia gaudit de peça de més durant una bona part de la partida. També és cert que la posició final suggeria més pel seu rival.
El resultat final no deixa lloc a dubtes: 8'5 a 1'5. La setmana vinent a Igualada ens juguem bona part de les possibilitats de tornar a segona divisió. Segur que hi haurà emoció al Casino d'Igualada.
L'equip C ha empatat a 2 i el D ha tornat a apallissar el seu rival amb un contundent 4 a 0. Felicitats a tots i seguim lluitant.
Salut i elo!!