La crònica d'aquesta cinquena jornada del per equips no pot ser massa extensa, perquè, en general, les partides van ser molt fàcils i el matx, contràriament a altres dies amb victòria clara, com el dia de l'estrena contra el Sitges o, fins i tot, contra el Martorell, no va estar mai en dubte. La diferència va ser aclaparadora i várem acomplir una petita revenja contra el Sant Feliu, i és que l'any passat una derrota contra el seu B ens va condemnar a Preferent. Malgrat que el nostre primer tauler, el MC Pere Toledano, no hi va poder jugar, no vam passar angúnies.
Xavi Marcè, va acabar a temps en el primer tauler per poder anar a veure el Grand Prix 0, del campionat del món de motociclisme i sembla que ja li ha agafat el to al campionat. Pep Ràfols feia una entrega dubtosa de peça i guanyava espantant el contrari. Sembla que només hi havia continu. Jordi Roca era el darrer d'acabar amb un final de torres que estava guanyat, encara que alguns de l'equip el véiem més fàcil de peons. Suposo que qüestió de gustos. Miquel Rodríguez, un dels invictes amb 4,5 de 5 possibles, aprofitava un peça que el contrari no va defensar per guanyar la seva quarta partida seguida. Carles Casas tornava a empatar i segueix invicte també. Potser va desaprofitar quelcom amb peó de més. Salvador Lluverol jugava una obertura igual de bona que la setmana passada, però en aquesta ocasió seguia bé i posava un puntet més al seu marcador personal i al de l'equip. Jo guanyava molt fàcil, peó en l'obertura i sense presses guanyava a l'estil Lacasa. Feia temps i temps que no en gastava tant poc en una partida, just la meitat: 45 minuts. Guillem Forés s'estrenava en el per equips enguany i ho feia amb bon peu. El seu nou arsenal d'obertures el deixava amb la primera victòria. Pruden Ramírez, feia unes altres taules, després d'un dubtós f4 al meu parer, i manté la seva bona ratxa: 4 de 5 i sense perdre. Per últim, el presi, Josep Rovira, rebia l'unica derrota de l'equip i és que la responsabilitat del càrrec ja pesa.
En fi, un pas més, ja en van cinc, cap a l'ascens. Ja hem començat a fer comptes, permeteu-me dir que això és inevitable, i necessitem tres triomfs més i l'ascens seria un fet. Si fossin seguits arribaríem a Olesa amb els deures fets i si l'Igualada i l'Olesa fessin taules llavors ... Prou!! No hi haurà excès de confiança, això segur.
Pel que fa a la resta d'equips, el B va guanyar a Sant Joan Despí i s'assegura, pràcticament, la salvació. El C va guanyar 3 a 1 el Gavà D i el D va punxar en perdre 0,5 a 3,5 contra el Cornellà D.
En fi, la setmana que ve i espero que amb una mica més de salsa perquè aquesta crònica ha quedat una mica insípida.
Salut i elo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada