IGUALADA 3-7 C.E.VILAFRANCA

Si fa una setmana us deia que segur que hi hauria emocions al Casino d'Igualada perquè ens jugàvem moltes de les opcions per tornar a segona divisió, la veritat és que haig de dir que al Casino no n'hi va haver cap. I és que amb l'habitual despreocupació que ens caracteritza, minuts abans de sortir, descobríem que no era la seu actual dels nostres veïns de l'Anoia. Gràcies que és a prop i que Pruden portava el GPS. Cap problema per trobar-ho, si més no, dos dels conductors, però mantindrem en secret qui es va perdre...

Una sala maquíssima ens mostrava pels finestrals un matí núvol i a dins començava la lluita, sempre amb el bon ambient que transmet la retrobada de vells companys. Fins la segona hora no es començaven a decidir les partides, i eren unes taules del Carles Casas, que eren ben rebudes pel nostre company, que no estava massa a gust amb la seva posició, les que inauguraven el partit. Poc després, Josep Anton Mateu, en el seu debut a l'A aquesta temporada, signava unes taules, que podien haver sigut una mica més jugades abans, en una posició quasi morta. Ah! i va gastar bastant temps, uns vint minuts... La tensió s'apujava, però l'empat seguia vigent fins que el Jordi Roca guanyava material en una partida que va dominar en tot moment. La següent victòria em tocava a mi posar-la en el marcador, però incomprensiblement, feia l'única jugada que perdia amb un minut al rellotge. I em pensava que feia mat... Benauradament, el Pere Toledano seguia amb la seva ratxa triomfal i guanyava un dur rival amb negres, i ja són 4 de 4. En aquell moment, veia amb esperança el matx perquè després de regalar el meu punt el primer que em va passar pel cap va ser una possible derrota per la mínima. Miquel Rodríguez posava una mica més d'avantatge en una partida menys entrebancada que de costum. I la veritat és que a aquestes alçades, semblava que guanyaríem, Xavi tenia peça de més i Ràfols i Pruden encara estaven dins de la partida. I, efectivament, era Pep l'encarregat d'assegurar-nos les taules momentànies en una partida que va pegar molts i molts i molts tombs. I en l'altra partida que ens va acompanyar la sort, Pruden, que no només ens fa de sherpa digital amb el seu GPS, sinó que ens regala punts cada setmana, encara que sigui perquè el rival oblidi Cronos, i ja van quatre, com el mestre Toledano. Doncs ja estava, havíem guanyat i amb menys angoixa de la que presumíem. Tan sols quedava certificar una victòria, la del Xavi Marcè, que s'estrenava amb els uns en el per equips i la derrota de Salvador Lluverol, que deixava escapolir una bona posició d'obertura i patia en un final perdut durant més de seixanta jugades.

Un resultat còmode, almenys més del que esperàvem. I ara hem de mantenir el ritme perquè encara no hi ha res fet. Però la segona divisió està molt més a prop després d'aquest diumenge. No importava massa la fina pluja que ens rebia a la sortida, havíem complert amb l'objectiu.

A més a més, la resta d'equips van guanyar còmodament també, amb una participació destacada de la canalla del club. Que duri!!