Tant de fer números en la crònica passada no podia presagiar res de bo. La veritat és que partíem amb un cert recel cap a Cardona perquè en la final de la Copa Catalana, disputada el Gener passat, els quatre joves (podríem dir gairebé l'equip Jané Besora) que el formaven ens van encolomar un preocupant 4 a 0. Encara que en el fons tots pensàvem que a ritme lent i amb més taulers, la cosa aniria diferent.
El primer d'acabar, i amb una altra victòria va ser el Carles Casas, un bon triomf posicional i a més a més ràpid. Segueix invicte. El següent vaig ser jo mateix, encara que ja parlem de més de tres hores de partida. Sacrifici de peça per tres peons i ajuda final del contrari per fer-ho més fàcil. Roca es veia abocat a unes taules, després de jugar una partida en la qual es pensa que no ha fet cap errada greu per merèixer-les. Miquel Rodríguez , només ha cedit unes taules en tot el campionat, feia valer la diferència d'elo i posava el 3'5 a 05. Semblava fet pel marcador, però les partides encara estaven molt obertes. Xavi Marcè no havia pogut recuperar el peó sacrificat en l'obertura i rendia el seu rei contra un dels Jané; mentrestant, Lluverol havia capgirat una partida que tenia molt malament per a arribar a una posició amb repetició de jugades. A aquestes alçades Guillem Forés havia desaprofitat unes quantes opcions de victòria ràpida i patia la seva primera derrota. 4 a 3, amb les taules assegurades de Pere Toledano, que havia hagut d'aturar l'atac d'un altre dels Jané Besora. De les dues que quedaven, el nostre capi ho tenia malament contra el tercer dels germans, en quant a elo, perquè crec que és el més gran. La partida havia fet tants tombs com sol ser habitual en el joc d'en Pep. Però en aquesta ocasió, amb molt poco temps en el rellotge no va poder trobar les que guanyaven. Total 4,5 a 4,5. I quedava Pruden, que estava molt superior, i que guanyava una peça, però es complicava la vida amb uns peons passats del contrari i ... arriba l'incident del dia. El nostre company agafa el cavall per deixar-lo a c3 (jugada perdedora) i cau sobre el tauler. Hi ha algunes discussions (en aquest moment tothom estava pendent d'aquesta partida), de les quals jo no sóc testimoni perquè en veure la intenció de Pruden surto desesperat de la sala i quan torno el cavall és a c1 i la partida es continua entre la remor contínua de les discussions. La veritat és que el cavall a c1 també era perdedora i els nervis juguen una mala passada a tots dos jugadors: cada moviment que fan canvia la valoració de la partida. Alguns advoquem per oferir taules i evitar suspicàcies, però no s'acaben de posar d'acord els delegats. Al fina, en una posició que guanyava, Pruden demana taules. I el 5 a 5 passa a ser definitiu.
No puc parlar de justícia perquè va ser un diumenge estrany. Es va començar tard perquè no estaven posades les peces, no es cantava l'alineació, va sonar i va ser contestat un mòbil (el del meu rival, sense anar més lluny) i per rematar-ho l'incident amb Pruden. Crec, sincerament, que als escacs s'ha de jugar amb bones maneres i concedir el benefici del dubte al rival. Jo no vaig reclamar victòria per això del mòbil ni vam demanar deu minuts menys en el rellotge de tot l'equip adversari, per tant, crec que, igualment, era necessari que la paraula del nostre company, que deia que no havia deixat la peça a c3 fos respectada.
Amb tot això, els comptes de la lletera han fallat, com gairebé sempre, i ara ens toca seguir guanyant. Almenys seguim depenent de nosaltres mateixos.
Enhorabona al B, 5 a 3 contra el Sant Feliu D. I ànims al C i al D que van perdre els seus respectius matxos contra Colònia Güell i Sant Sadurní B.
La setmana que ve més i millor. Salut i elo!!
El primer d'acabar, i amb una altra victòria va ser el Carles Casas, un bon triomf posicional i a més a més ràpid. Segueix invicte. El següent vaig ser jo mateix, encara que ja parlem de més de tres hores de partida. Sacrifici de peça per tres peons i ajuda final del contrari per fer-ho més fàcil. Roca es veia abocat a unes taules, després de jugar una partida en la qual es pensa que no ha fet cap errada greu per merèixer-les. Miquel Rodríguez , només ha cedit unes taules en tot el campionat, feia valer la diferència d'elo i posava el 3'5 a 05. Semblava fet pel marcador, però les partides encara estaven molt obertes. Xavi Marcè no havia pogut recuperar el peó sacrificat en l'obertura i rendia el seu rei contra un dels Jané; mentrestant, Lluverol havia capgirat una partida que tenia molt malament per a arribar a una posició amb repetició de jugades. A aquestes alçades Guillem Forés havia desaprofitat unes quantes opcions de victòria ràpida i patia la seva primera derrota. 4 a 3, amb les taules assegurades de Pere Toledano, que havia hagut d'aturar l'atac d'un altre dels Jané Besora. De les dues que quedaven, el nostre capi ho tenia malament contra el tercer dels germans, en quant a elo, perquè crec que és el més gran. La partida havia fet tants tombs com sol ser habitual en el joc d'en Pep. Però en aquesta ocasió, amb molt poco temps en el rellotge no va poder trobar les que guanyaven. Total 4,5 a 4,5. I quedava Pruden, que estava molt superior, i que guanyava una peça, però es complicava la vida amb uns peons passats del contrari i ... arriba l'incident del dia. El nostre company agafa el cavall per deixar-lo a c3 (jugada perdedora) i cau sobre el tauler. Hi ha algunes discussions (en aquest moment tothom estava pendent d'aquesta partida), de les quals jo no sóc testimoni perquè en veure la intenció de Pruden surto desesperat de la sala i quan torno el cavall és a c1 i la partida es continua entre la remor contínua de les discussions. La veritat és que el cavall a c1 també era perdedora i els nervis juguen una mala passada a tots dos jugadors: cada moviment que fan canvia la valoració de la partida. Alguns advoquem per oferir taules i evitar suspicàcies, però no s'acaben de posar d'acord els delegats. Al fina, en una posició que guanyava, Pruden demana taules. I el 5 a 5 passa a ser definitiu.
No puc parlar de justícia perquè va ser un diumenge estrany. Es va començar tard perquè no estaven posades les peces, no es cantava l'alineació, va sonar i va ser contestat un mòbil (el del meu rival, sense anar més lluny) i per rematar-ho l'incident amb Pruden. Crec, sincerament, que als escacs s'ha de jugar amb bones maneres i concedir el benefici del dubte al rival. Jo no vaig reclamar victòria per això del mòbil ni vam demanar deu minuts menys en el rellotge de tot l'equip adversari, per tant, crec que, igualment, era necessari que la paraula del nostre company, que deia que no havia deixat la peça a c3 fos respectada.
Amb tot això, els comptes de la lletera han fallat, com gairebé sempre, i ara ens toca seguir guanyant. Almenys seguim depenent de nosaltres mateixos.
Enhorabona al B, 5 a 3 contra el Sant Feliu D. I ànims al C i al D que van perdre els seus respectius matxos contra Colònia Güell i Sant Sadurní B.
La setmana que ve més i millor. Salut i elo!!
2 comentaris:
Sembla que, en aquesta setmana, en el tema dels escacs hem tingut dues històries molt diferents, el vostre equip s'en porta una petita desil·lusió, i en canvi jo estic ben content perquè tinc 2.5 punts a les territorials i hem trobo 4rt a la general (increible, no?. Aixo si, no em puc fer gaires il·lusions perquè la setmana que ve em toca jugar al segon tauler amb un 1875 d'elo. Per per somiar no cobren.
Borja
potrebo, da preverijo:)
Publica un comentari a l'entrada