Jornada complicada la de diumenge passat, després de l'ensurt de la ronda anterior davant el Cardona. I la veritat és que el marcador no reflecteix exactament el que passava als taulers o el que avaluàvem alguns, si més no. Fa goig jugar amb més equips a casa i vam estar acompanyats pel C i el D.
El primer d'acabar, i bastant ràpid, va ser Pruden. Dues taules i cinc victòries demostren que segueix en ratxa després del torneig de Terrassa. Amb rivals inferiors o amb rivals superiors, tant se val. Ja hi comptem amb la seva aportació sempre. El segon punt va caure del nostre costat (ara no recordo qui va ser) i acte seguit, dos punts seguit per l'Avinyó. Entre ells la primera derrota del Carles Casas, potser no hi va creure amb la seva posició. tot i que estava superior al meu parer. Jordi Roca, enfrontant-se a ell mateix amb negres (ho dic per l'obertura que es va veure abocat a jugar), no va poder mantenir el peó de més i el poc temps de què disposava va ser factor decisiu. I els quatre que van guanyar van ser: MC Pere Toledano, fent-ho fàcil, com sempre. Cinc guanyades i unes taules, res a afegir-hi. El capi, el Pep Ràfols, que ja no em fa patir amb les seves posicions esbojarrades (m'he hagut d'acostumar per força), tot i que, per moments, semblava que es col·lapsava la seva posició va fer mat, o quasi. I Miquel Rodríguez, a hores d'ara, el pichichi, amb unes taules a la primera ronda i sis uns consecutius. Espectacular combinació, menys mal que no la vaig veure en directe, per guanyar un peó i la partida. I la segona d'en Guillem Forés, qui també s'ha apuntat a això dels blocs, en una partida insípida i amb una mica de sort. En aquest moment, 5 a 2 per a nosaltres, qui ho hagués dit mitja hora abans, conforme estaven les posicions. Xavi Marcè guanyava un veterà Basas Gamazo i ens donava el triomf matemàticament, encara que jo no me n'havia assabentat i jugava un final amb peó de més però amb mal rei i alfils de distint color. I, sobretot, amb molt poc temps. Amb quatre segons en el meu rellotge oferia taules i creia que assegurava el punt de l'equip. Afortunadament, el monstre Fritz em tranquilitzava dient-me que eren taules. Només quedava Lluverol, un habitual de ser el darrer a signar la planella, que es va passar una hora o més amb dos minuts o menys al rellotge. Ja sé que els no entesos pensareu que m'he begut l'enteniment, però els rellotges digitals fan miracles. En fi, quan ja semblava que faria les taules amb un final de torre i alfil contra torre es va deixar el mat. Una llàstima.
El C i el D empataven a dos contra Olesa C i l'Espiga B. Amb bones victòries de la canalla: Carles Tutusaus i Eva Julián. I també dels veterans Joan Rigol i Joan Parellada. El B tornava amb un contundent 2 a 6 de Santpedor. Amb una mica de sort i sense les baixes del principi potser estaríem parlant de què lluitaven per l'ascens.
I per l'ascens del primer equips només queden dos partits: el primer a casa contra el Castellet i el segon contra l'Olesa, fora. Déu n'hi do com estan costant aquests darrers matxs! No sé si es pateix més lluitant per dalt o per no baixar... A final de lliga en parlarem.
Salut i elo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada