Com veieu pel resultat, la fita no va ser fàcil d'assolir, però ja tornem a ser equip de segona nacional. Teníem prou amb un empat, o això era el que ens pensàvem. I el patiment va ser generalitzat; malauradament no vam enviar cap espia a Martorell, perquè ens informés que el nostre rival directe, l'Igualada, punxava front l'equip local, que es jugava les seves possibilitats de mantenir la categoria. Segurament, de saber això del cert, més d'un hagués tingut un matí més plàcid, i és que la responsabilitat sempre pesa.
L'Olesa va presentar un equip amb bastantes baixes i així i tot ens van fer suar, en el sentit literal de l'expressió. El matx es posava malament només començar: Pruden Ramírez, excel·lent tot el campionat, entrava en una variant molt dolenta per al blanc (si no m'erro la mateixa de l'última ronda del campionat per equips passat) i perdia peó a canvi de res. Per altra banda, el Guillem Forés feia gala de la seva experiència i guanyava fàcilment un rival que jugava estil Mateu, ja m'enteneu. La resta de resultats van trigar bastant d'arribar, cap a la quarta hora. Jordi Roca i Miquel Rodríguez posaven el tres en el marcador amb dues partides amb signe diferent. Jordi es complicava una posició que tenia infinitament millor i Miquel treia suc a la seva superior capacitat d'anàlisi en una posició potser inferior. Salvador Lluverol ens donava mig puntet més en una posició, segurament, superior, però complicada i amb poc temps en el rellotge. Carles Casas acabava perdent una partida que tenia de cara i es comprimia el marcador fins a extrems angoixants. Necessitàvem punt i mig i quedaven quatre partides. Assegut a la taula 8, lluny de les altres tres que quedaven, i sense poder aixecar-me gaires feia recompte de les posicions i recordava la del Pere Toledano i Pep Ràfols incertes i la del Xavi Marcè bastant bé. La meva havia arribat a una posició, a la qual no havia donat importància, i que no m'assegurava només que taules per xec continu del rival. Així que comptant amb la del Xavi ja asseguraven l'empat a 5. Poc després de tornar a analitzar la variant per si podia intentar alguna cosa més (afortunadament tenia temps) veig que el Xavi signa la planella i quan passa em diu que ha perdut. La meva valoració de la partida no havia estat errada, efectivament tenia posició guanyadora, però va fer dues jugades molt fluixes seguides i va perdre dama. La pressió s'apujava una mica més. Però com que això dels escacs depèn molt del vidre per on es miri, el meu rival, va considerar que tenia més possibilitats en una variant que perdia i vaig poder signar una altra victòria. Pep Ràfols, el capi, va aprofitar la meva victòria per oferir les taules que ens asseguraven l'empat i l'ascens. Ahir va sacrificar el seu esperit de lluita i de risc per l'equip, jugant una partida molt seriosa. Com està manat: donant exemple! I la darrera partida, la del nostre primer tauler, en Pere Toledano, acabava amb unes taules amb peó de més pel nostre company, que no va poder convertir en avantatge decisiu en un final de torres. Sensacional actuació en la seva tornada al món dels escacs.
Els altres equips del club van tancar el campionat amb sort diversa. El B apallissava el Bellvitge-Aecs B, 7'5 a 0'5, amb la incorporació destacada de l'Elisabet Ruíz i Raquel Julián. El C confirmava el segon lloc amb un rotund 4 a 0 contra el Castelldefels C. Un segon lloc que té molt de mèrit, ja que han jugat molts partits amb tres. Per últim, el D va perdre 0 a 4. Un equip que ha tingut molts daltabaixos però que s'ha comportat sempre amb bon talant i moltes ganes.
En fi, ahir rebia un missatge d'enhorabona per l'ascens de l'equip A. Apart de l'agraïment la meva resposta contenia un pensament que volia compartir amb tots els que llegiu això. I és que l'enhorabona ha de ser per a tots els components del club, des del primer soci fins l'últim. Crec que la bona marxa del club s'ha de notar a la força en els resultats esportius i això és mèrit de tots plegats.
Per cert, properament faré un article a tall de reflexió de com ha anat el per equips i altres coses que em volten pel cap.
Fins aviat!! I enhorabona a tots i totes els que formem el Club d'Escacs Vilafranca!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada