TERRITORIALS D'ESCACS

Enguany les competicions d'escacs per a nens han patit l'escissió entre la Federació Catalana d'Escacs i la Unió de Consells Esportius Comarcals. És a dir, han reflectit el que passa en el món dels escacs sovint: hi ha diverses maneres d'entendre el quid de la qüestió. I n'han organitzat dues de distintes. Ara no hi entraré a expressar la meva opinió sobre aquesta escissió. Només hi faig referència perquè haig de reconèixer que a priori jo pensava que anava a ser molt dolent per als nens i per als pares, però una vegada vist el desenvolupament de totes dues territorials, la meva opinió ha canviat i crec que, fins i tot, ha estat positiu per als escacs. Haurà més canalla aficionada perquè guanyar partides crea més il·lusió i tots aquells que estaven acostumats a jugar un territorial i acumular derrotes ara han tingut l'oportunitat de lluitar a Calldetenes per classificar-se per a la final. En fi, intento buscar el caire positiu d'un afer que intueixo força tèrbol.

Des del punt de vista purament competitiu hem de parlar d'un notable èxit dels components del C.E.Vilafranca. En primer lloc, parlarem del territorial "oficial", el de la Federació, celebrat a la Colònia Güell els dissabtes 24 de febrer, 3 i 10 de març. La representació del club estava formada per Eva Julián, Raquel Julián i Elisabet Ruíz. També van participar en la primera jornada els germans Mateos. L'Eva, que participava en la categoria sub-14, va jugar molt bé, encara que va desaprofitar algunes oportunitats molt clares de guanyar. Va superar també, de la qual cosa me n'alegro especialment, els típics dubtes de tot jugador d'escacs després d'una derrota, i va acabar assolint la tercera posició en la classificació de noies. Tot un èxit per a ella, per primera vegada classificada per a la final nacional. Les dues petitones van estar excel·lents, com sempre, pràcticament del bracet van quedar primera i segona de noies i setenes i vuitenes en la general. L'Eli va tenir alguns problemes en les obertures, una cosa que hem de millorar entre tots, però el seu mig joc és molt superior als seus rivals i acaba imposant-se. L'actual campiona d'Espanya benjamí va quedar campiona per segon any consecutiu de les territorials, tot i que ha pujat de categoria, ara és sub-12. Igual que la Raquel, que seria un cas oposat a l'Eli, en el sentit que juga excel·lentment, fins que ha de definir la posició. De tota manera, la segona posició, amb els mateixos punts que l'Eli, és un excel·lent lloc i en Setmana Santa lluitarà per aconseguir un nou títol de Catalunya. Posats a ser exigents, m'hagués agradat que en l'última ronda, no haguessin perdut i no ho dic com un brindis al sol. Totes dues van tenir posicions defensables i cada cop estan més a prop dels nois. Així que comencen a tremolar cara al nacional.

A Calldetenes, l'èxit no podia mantenir-se en un percentatge tan alt com a la Colònia Güell, però déu n'hi do. Fins a cinc altpenedesencs classificats per a les finals nacionals és tot un èxit, malgrat que hem de tocar de peus a terra i dir que aquest territorial és una mena de segona divisió. En categoria cadet (sub-16) s'ha classificat l'Anna Sadurní, segona noia. En categoria infantil, el guanyador va ser Martí Torrallardona, de Sant Sadurní, i entrenat pel nostre company de club en Carles Casas, de qui, per cert, us recomano que llegiu al seu bloc, el darrer article sobre l'entrenador de Bobby Fischer, que té molt a veure amb les territorials. També va assolir la classificació en aquesta categoria la Mariona Cuyàs, segona noia. A la categoria aleví (sub-12), dos classificats més: el Jaume Puig, quart en la general i el Fèlix Pérez, setè en la general. Enhorabona a tots i totes. Vull fer també esment de la resta de components del club que van participar: David Tutusaus, Jessica Cajaraville, Carles Muniesa, Laura Guerra, Javier Mateos, Àlex Sans, Carles Tutusaus, Josep Hill i Borja Mateos. En aquest grup, hi ha alguns força decebuts perquè esperaven classificar-se i altres que només anaven a divertir-se. Crec que la manera d'encarar el seu futur en els escacs és, com per a tots nosaltres, provar de passar-s'ho bé per damunt dels resultats. I qui s'exigeixi resultats tan sols ha de saber que ha de treballar més. És la fòrmula de la millora en els escacs, i en molts altres àmbits.

El treball és la clau.

P.S.: gràcies per la foto Joan!!