Només queda ja un graó per tornar a segona divisió nacional. Una visita a Montserrat, i no parlo en sentit metafòric. Hem de pujar fins a Olesa de Montserrat per a confirmar que som el millor equip del grup. Confiàvem en què el Berguedà ens fes un favor i va estar a punt de sorprendre l'Igualada. Victòria per la mínima dels de l'Anoia. Així que ens l'haurem de jugar l'últim dia, però amb l'avantatge que depenem del que fem nosaltres. Si no m'erro, amb l'empat tenim suficient.
Això sí, primer vam haver de passar el tràmit de guanyar a un Castellet molt més dur del que la seva classificació demostra. Unes matineres taules d'en Jordi Roca, inesperades perquè ni ell ni jo esperàvem que el contrari conegués la línia forçada de xec continu. Casualitats de la vida: l'havia estudiada amb el gran mestre Jordi Magem. Pruden posava la primera victòria del costat local a velocitat de vertigen. Segueix imbatut i camí d'assolir el cim dels 2000 punts d'elo en breu. El següent vaig ser jo, amb un ensurt considerable al cos: una jugada inesperada del rival em va tenir 39 minuts en estat de xoc, fins que vaig decidir llençar-m'hi a la piscina i en poques jugades anava camí del mat quan va plegar el meu rival. Les taules del Guillem Forés deixaven un 3 a 1 tranquilitzador en l'admirat marcador del club. Els següents d'acabar, els dos jugadors amb millor percentatge de punts de l'equip: el MC Pere Toledano, extraordinària lliçó pràctica la seva partida (semblen fàcils els escacs quan ell els explica) i Miquel Rodríguez, a qui ni les amenaces de fer-li fotografies si segueix puntuant així espanten. Amb 6'5 de 7 i 7'5 de 8, respectivament, són els pitxitxis. Això posava el 5 a 1. Només calia esperar unes tauletes i confiar en el Berguedà. I van trigar més del que voldríem, però el Carles Casas, amb un escac continu ens va donar la tranquilitat necessària dels darrers vuit diumenges pel matí. La missió s'havia complert. Encara quedava el capi, que va perdre lluitant fins al final, com sempre; el Xavi Marcè, que va remuntar una posició delicada, per a acabar fent mat al rival. I Lluverol, que després de jugar una bona obertura es va embolicar fins a acabar perdent. Espero que li passi ràpid aquesta petita mala ratxa, i passarà perquè en sap molt d'això de jugar escacs.
La resta d'equips van complir amb sort diversa: el B va arrasar a la Rubinenca D 0'5 a 7'5, el C va empatar a 2 contra el Molí Nou B i el D va perdre contra l'Ateneu Barcelonès C per 3'5 a 0'5.
En fi, això s'acaba i els ascensos i descensos, els càlculs de desempats i altres cabòries ens omplen el cap, així com les possibles incorporacions per l'any vinent i projectes per pujar aquest o aquest altre equip. La setmana que ve en parlaré a bastament, fins llavors ens concentrarem per guanyar l'Olesa.
Salut i elo!!
Això sí, primer vam haver de passar el tràmit de guanyar a un Castellet molt més dur del que la seva classificació demostra. Unes matineres taules d'en Jordi Roca, inesperades perquè ni ell ni jo esperàvem que el contrari conegués la línia forçada de xec continu. Casualitats de la vida: l'havia estudiada amb el gran mestre Jordi Magem. Pruden posava la primera victòria del costat local a velocitat de vertigen. Segueix imbatut i camí d'assolir el cim dels 2000 punts d'elo en breu. El següent vaig ser jo, amb un ensurt considerable al cos: una jugada inesperada del rival em va tenir 39 minuts en estat de xoc, fins que vaig decidir llençar-m'hi a la piscina i en poques jugades anava camí del mat quan va plegar el meu rival. Les taules del Guillem Forés deixaven un 3 a 1 tranquilitzador en l'admirat marcador del club. Els següents d'acabar, els dos jugadors amb millor percentatge de punts de l'equip: el MC Pere Toledano, extraordinària lliçó pràctica la seva partida (semblen fàcils els escacs quan ell els explica) i Miquel Rodríguez, a qui ni les amenaces de fer-li fotografies si segueix puntuant així espanten. Amb 6'5 de 7 i 7'5 de 8, respectivament, són els pitxitxis. Això posava el 5 a 1. Només calia esperar unes tauletes i confiar en el Berguedà. I van trigar més del que voldríem, però el Carles Casas, amb un escac continu ens va donar la tranquilitat necessària dels darrers vuit diumenges pel matí. La missió s'havia complert. Encara quedava el capi, que va perdre lluitant fins al final, com sempre; el Xavi Marcè, que va remuntar una posició delicada, per a acabar fent mat al rival. I Lluverol, que després de jugar una bona obertura es va embolicar fins a acabar perdent. Espero que li passi ràpid aquesta petita mala ratxa, i passarà perquè en sap molt d'això de jugar escacs.
La resta d'equips van complir amb sort diversa: el B va arrasar a la Rubinenca D 0'5 a 7'5, el C va empatar a 2 contra el Molí Nou B i el D va perdre contra l'Ateneu Barcelonès C per 3'5 a 0'5.
En fi, això s'acaba i els ascensos i descensos, els càlculs de desempats i altres cabòries ens omplen el cap, així com les possibles incorporacions per l'any vinent i projectes per pujar aquest o aquest altre equip. La setmana que ve en parlaré a bastament, fins llavors ens concentrarem per guanyar l'Olesa.
Salut i elo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada