TV3 I EL PAÍS VALENCIÀ

Els que sou més desperts ja us haureu adonat que he penjat un anunci d'una web que proposa enviar correus als presidents de les Illes i del País Valencià per tal de demanar que no tanquin l'emissió de la Televisió de Catalunya a aquestes dues comunitats. Bé, la veritat és que no sóc molt optimista respecte a aquestes iniciatives, però no veig altra manera de lluitar per la llengua i per la seva transmissió a través de la televisió. Així que us demano, si és que compartiu la meva opinió, que premeu l'enllaç i li feu un favor a la llengua catalana i a la gent que la parlem.

Jo sóc valencià, o millor dit, alacantí. L'única manera popular, fora d'enciclòpedies o cercles molt reduïts, a la qual he tingut accès per assabentar-me de qui eren Raimon, Ovidi Montllor, Vicent Andrès Estellès, Ferran Torrent i altres valencians insignes ha estat TV3, perquè el govern del País Valencià (de la Comunitat Valenciana per a ells) ha obviat la presència d'aquests intel·lectuals a Canal 9, a canvi, d'Isabel Pantoja, Julio Iglesias o Vizcaíno Casas. Millor no parlar de la presència inexistent també d'heretges com Lluís Llach, Quim Monzó o altres catalans. L'únic mitjà de comunicació que m'ha fet no sentir vergonya perquè els meus pares m'hagin ensenyat una llengua que no era l'espanyol ha sigut TV3, perquè a Canal 9 el català (el valencià) té un ús quasi folclòric, apart d'esporàdic. Perquè gràcies a TV3 sé que la meva llengua, el català, serveix per a comunicar-se amb la mateixa eficiència que qualsevol altra, que també Marlon Brando pot fer de Corleone amb accent de Barcelona i que es pot dir t'estimo a una noia o al teu fill o a un amic amb el cor i en català sense avergonyir-se'n.

Que no es pugui veure TV3 al País Valencià és una desgràcia de mida considerable i no exagero un bri. És un mitjà que serveix d'eix vertebrador de dos pobles que tenen moltes coses en comú, encara ara. En fi, rumieu-vos-ho. Jo ja he dit la meva.

Salut i terra!!