POSICIONS D'ENTRENAMENT (III)

Evidentment, Ismael Molano, a qui podeu llegir en el seu bloc d'escacs també (us el recomano) tenia raó. No hi ha mat en dues perquè el negre pot jugar, després de Te2, Te7 i s'ha d'anar en compte amb l'ofegat. Un petit parany que podrien haver intentat aprofitar les blanques si és que Xavi li hagués donat l'oportunitat, però el nostre segon tauler va seguir amb Tc4 i es va esvanir la possibilitat. En fi, aquest era molt fàcil.

Aquesta setmana us posaré una del capi de l'equip A, el Pep Ràfols, com que és tan tàctic donarà molt de joc en aquesta secció. Val l'entrega d'alfil a a2?? Teniu una setmana per analitzar.

Sort.

C.E.VILAFRANCA 8-2 SANT FELIU C

La crònica d'aquesta cinquena jornada del per equips no pot ser massa extensa, perquè, en general, les partides van ser molt fàcils i el matx, contràriament a altres dies amb victòria clara, com el dia de l'estrena contra el Sitges o, fins i tot, contra el Martorell, no va estar mai en dubte. La diferència va ser aclaparadora i várem acomplir una petita revenja contra el Sant Feliu, i és que l'any passat una derrota contra el seu B ens va condemnar a Preferent. Malgrat que el nostre primer tauler, el MC Pere Toledano, no hi va poder jugar, no vam passar angúnies.

Xavi Marcè, va acabar a temps en el primer tauler per poder anar a veure el Grand Prix 0, del campionat del món de motociclisme i sembla que ja li ha agafat el to al campionat. Pep Ràfols feia una entrega dubtosa de peça i guanyava espantant el contrari. Sembla que només hi havia continu. Jordi Roca era el darrer d'acabar amb un final de torres que estava guanyat, encara que alguns de l'equip el véiem més fàcil de peons. Suposo que qüestió de gustos. Miquel Rodríguez, un dels invictes amb 4,5 de 5 possibles, aprofitava un peça que el contrari no va defensar per guanyar la seva quarta partida seguida. Carles Casas tornava a empatar i segueix invicte també. Potser va desaprofitar quelcom amb peó de més. Salvador Lluverol jugava una obertura igual de bona que la setmana passada, però en aquesta ocasió seguia bé i posava un puntet més al seu marcador personal i al de l'equip. Jo guanyava molt fàcil, peó en l'obertura i sense presses guanyava a l'estil Lacasa. Feia temps i temps que no en gastava tant poc en una partida, just la meitat: 45 minuts. Guillem Forés s'estrenava en el per equips enguany i ho feia amb bon peu. El seu nou arsenal d'obertures el deixava amb la primera victòria. Pruden Ramírez, feia unes altres taules, després d'un dubtós f4 al meu parer, i manté la seva bona ratxa: 4 de 5 i sense perdre. Per últim, el presi, Josep Rovira, rebia l'unica derrota de l'equip i és que la responsabilitat del càrrec ja pesa.

En fi, un pas més, ja en van cinc, cap a l'ascens. Ja hem començat a fer comptes, permeteu-me dir que això és inevitable, i necessitem tres triomfs més i l'ascens seria un fet. Si fossin seguits arribaríem a Olesa amb els deures fets i si l'Igualada i l'Olesa fessin taules llavors ... Prou!! No hi haurà excès de confiança, això segur.

Pel que fa a la resta d'equips, el B va guanyar a Sant Joan Despí i s'assegura, pràcticament, la salvació. El C va guanyar 3 a 1 el Gavà D i el D va punxar en perdre 0,5 a 3,5 contra el Cornellà D.

En fi, la setmana que ve i espero que amb una mica més de salsa perquè aquesta crònica ha quedat una mica insípida.

Salut i elo!!

POSICIONS D'ENTRENAMENT (II)

Per fi arriba la nova posició i les solucions als exercicis passats. Com que m'he endarrerit en la publicació, aquesta setmana només hi haurà una posició. A petició del MC Pere Toledano, posem aquest moment de la partida Xavi Marcè contra Sergi Alonso. És cert que les blanques tenen mat en dues?? Sort!!

En quant a les solucions de la setmana passada, haig de dir que de la primera posició no tinc clar encara com jugar-la. Les suggerències agressives ensopeguen amb les anàlisis del Fritz, així que jo optaria per jugar e5, perquè el negre no la pogués fer abans, la qual cosa deixaria a les blanques amb un alfil blanc molt dolent i després de canviar l'alfil, Cd2 i Cf3. Crec que les blanques estan una mica millor, però res definitiu. El que segur que no es pot jugar és Ce2, com vaig fer jo a la partida, perquè amb Cg4, les negres igualen la partida.

La segona posició és més fàcil de resoldre perquè és molt més objectiva. La posició de les blanques és molt millor, malgrat que les negres es pensaven el contrari durant la partida. És clar que si 18.Txd6?? 18...Ae5 [18...Cxh2!? 19.Cxh2 Ae5 20.f4 (20.Txe6?? Dxh2#) 20...Axd6 21.Cb5 Ae5 (21...cxb5 22.Dc3 Rf7 23.Df6+ Re8 24.Dxe6+ Ae7 25.cxb5, amb joc complicat, però prop de la igualtat) 22.Cc7 Axb2 23.Dxb2 Tae8 24.Cxe8 Txe8 amb lleuger avantatge negre] 19.Txe6 Cxh2 20.Txg6+?? [ és millor 20.g4!? Dh3 21.Cg1 (21.Txg6+ Rh7 22.Cg1 Dh4 23.Rg2 Cxf1 24.Rxf1 Rxg6 25.gxf5+ Txf5 26.Ce4 Taf8 27.Axe5 Txe5 28.Cd2+ Rh5+-; no 21.Txe5 Cxf3#) 21...Dh4 22.Rg2 Dxg4+ 23.Rh1 Cxf1 24.Txe5 Tfd8 25.Dc1 Td2 26.Dxf1 Txb2³] 20...Rh7 21.g4 Cxg4+. Així és com va anar la partida, però les blanques tenien a la seva disposició 18. Ce2 g5 19.Axg7 Rxg7 20.Txd6 Tae8 21.h3 Cf6 22.Cfd4 Df7 23.Cxe6+ Txe6 24.Cd4 Txd6 25.Cxf5+ Rh7 26.Cxd6++- i haguessin capgirat la truita.

Salut i elo!!

IGUALADA 3-7 C.E.VILAFRANCA

Si fa una setmana us deia que segur que hi hauria emocions al Casino d'Igualada perquè ens jugàvem moltes de les opcions per tornar a segona divisió, la veritat és que haig de dir que al Casino no n'hi va haver cap. I és que amb l'habitual despreocupació que ens caracteritza, minuts abans de sortir, descobríem que no era la seu actual dels nostres veïns de l'Anoia. Gràcies que és a prop i que Pruden portava el GPS. Cap problema per trobar-ho, si més no, dos dels conductors, però mantindrem en secret qui es va perdre...

Una sala maquíssima ens mostrava pels finestrals un matí núvol i a dins començava la lluita, sempre amb el bon ambient que transmet la retrobada de vells companys. Fins la segona hora no es començaven a decidir les partides, i eren unes taules del Carles Casas, que eren ben rebudes pel nostre company, que no estava massa a gust amb la seva posició, les que inauguraven el partit. Poc després, Josep Anton Mateu, en el seu debut a l'A aquesta temporada, signava unes taules, que podien haver sigut una mica més jugades abans, en una posició quasi morta. Ah! i va gastar bastant temps, uns vint minuts... La tensió s'apujava, però l'empat seguia vigent fins que el Jordi Roca guanyava material en una partida que va dominar en tot moment. La següent victòria em tocava a mi posar-la en el marcador, però incomprensiblement, feia l'única jugada que perdia amb un minut al rellotge. I em pensava que feia mat... Benauradament, el Pere Toledano seguia amb la seva ratxa triomfal i guanyava un dur rival amb negres, i ja són 4 de 4. En aquell moment, veia amb esperança el matx perquè després de regalar el meu punt el primer que em va passar pel cap va ser una possible derrota per la mínima. Miquel Rodríguez posava una mica més d'avantatge en una partida menys entrebancada que de costum. I la veritat és que a aquestes alçades, semblava que guanyaríem, Xavi tenia peça de més i Ràfols i Pruden encara estaven dins de la partida. I, efectivament, era Pep l'encarregat d'assegurar-nos les taules momentànies en una partida que va pegar molts i molts i molts tombs. I en l'altra partida que ens va acompanyar la sort, Pruden, que no només ens fa de sherpa digital amb el seu GPS, sinó que ens regala punts cada setmana, encara que sigui perquè el rival oblidi Cronos, i ja van quatre, com el mestre Toledano. Doncs ja estava, havíem guanyat i amb menys angoixa de la que presumíem. Tan sols quedava certificar una victòria, la del Xavi Marcè, que s'estrenava amb els uns en el per equips i la derrota de Salvador Lluverol, que deixava escapolir una bona posició d'obertura i patia en un final perdut durant més de seixanta jugades.

Un resultat còmode, almenys més del que esperàvem. I ara hem de mantenir el ritme perquè encara no hi ha res fet. Però la segona divisió està molt més a prop després d'aquest diumenge. No importava massa la fina pluja que ens rebia a la sortida, havíem complert amb l'objectiu.

A més a més, la resta d'equips van guanyar còmodament també, amb una participació destacada de la canalla del club. Que duri!!

ETO'O ATERRA A VILAFRANCA

Acabo d'escoltar a la ràdio que el 66% dels catalans opinen que haurien de fer fora l'Eto'o del Barça. Observareu que hi ha dues coses repetitives en la meva vida: la ràdio i la commoció que em produeix estar d'acrod amb la majoria o amb els americans. Haig de tornar a justificar-me per aquesta concomitància no volguda. I és que a Eto'o haurien de fer-lo fora del Barça o, millor encara, fer-lo jugar al filial.

Potser n'esteu tips de l'afer ja (i el que us queda), però hi ha una cosa que em revolta profundament: la incoherència. Que un paio aprofiti un acte, suposadament humanitari-benèfic, per a fer una exhibició de mala educació, de prepotència, de fatxenderia amb el paisatge de fons d'uns nens (de l'escola de futbol de Vilafranca), que tot sigui dit, acaben fugint del seu costat, espantats pel to del Samuel, és un fet que descriu el personatge. Si afegim declaracions sotto voce del tipus: "jo sóc famós i m'emporto els diners, vosaltres digueu el que vulgueu", la valoració només que pot ser nefasta. No cal afegir que no és la primera vegada que fa alguna bretolada així i que ja és prou greu que es negui a jugar, ni que siguin trenta segons.

Sincerament, m'amoïna que aquest home sigui la imatge per a qualsevol nen o adolescent. Si se'n surt amb la seva, si no passa res, que és el que em temo, si tot es queda en l'aire perquè l'equip (els resultats) no pot patir daltabaixos que el desfermi, el mésqueunclub haurà fet arribar a la gent del país un missatge patètic: tot s'hi val per guanyar, fins i tot, permetre que un eixelebrat, per molt bo que sigui, faci i digui el que li roti. Potser l'Eto'o tingui l'ipod enganxat a les orelles massa temps??

POSICIONS D'ENTRENAMENT (I)

Estreno aquesta secció, que pretén ser setmanal , amb dues posicions extretes de partides meves. Intentaré barrejar posicions tàctiques amb altres que no ho siguin tant. Espero la participació de tots els que entren a la pàgina, en especial, encoratjo als companys de club. En quant als meus alumnes, ja saben que es juguen alguna cosa més que l'honor, així que a treballar.

La primera posició es troba a una etapa primerenca de la partida i em sembla que les negres no han desenvolupat les peces molt agressivament, s'han tapat la reacció típica en aquesta posició: c5, què jugarieu amb blanques? Potser us envairà la temptació d'emprar el fritz, però segur que aquí no us serveix.




En aquesta posició, les blanques, a qui correspon jugar sembla que tenen tots els triomfs. Podeu buscar la continuació i fer una anàlisi més tàctica aquí.


Sort i ànim, diumenge vinent posaré les solucions.

C.E.VILAFRANCA 8'5-1'5 MARTORELL

Avui toca parlar d'escacs. La tercera jornada de la lliga catalana per equips ens ha deixat la sorpresa d'un Martorell molt minvat per les baixes. No han volgut perjudicar l'equip B, que ha guanyat el nostre per 6 a 2. Puc dir sense temor a equivocar-me, i no ho dic només pel marcador final, que ha estat el matx més fàcil dels tres que portem de campionat.
Després de la sorpresa inicial per les nombroses baixes visitants les partides han començat a decidir-se poc després de la primera hora i mitja. Dels nostres fitxatges de la temporada ja he parlat a bastament, i bé. Però és que ara no es conformen amb guanyar, sinó que ho fan més ràpidament que ningú. Primer el Pere Toledano, que ha dominat l'obertura i aviat aquest domini s'ha transformat en peça i, una mica més tard, en la victòria. Sembla senzill quan veus les seves partides. Després el Carles Casas, que amb menys senzillesa, però igual efectivitat, ha guanyat un peó en l'obertura i ha defensat amb sobrietat l'atac a la desesperada del Jaume Espasa. En definitiva, 3 de 3 per a tots dos i que segueixi la ratxa. El tercer punt l'he posat jo mateix. Una altra partida grisa, molt mal analitzada per la meva part i que he guanyat en 21 jugades. Molta sort en el que portem de lliga!! Quan aprendre a analitzar?? Miquel Rodríguez i Pruden Ramírez, l'altre company que porta el cent per cent de punts, han guanyat bastant fàcilment i, com deia el Carles Tutusasus, ja no podíem perdre, guanyàvem 5 a 0. L'encarregat de donar-nos la victòria matemàtica seria Jordi Roca, qui feia valer el seu coneixement d'una variant arriscada, on ha sacrificat dos peons a canvi de la iniciativa i amb el seu estil enèrgic ha decantat la partida del seu cantó. En el duel de presidents, si no m'erro, Josep Rovira, s'ha imposat amb un estil, diguem, que no tan enèrgic. Semblava que podíem deixar a zero el Martorell, però Ràfols, el nostre pal de paller en el per equips dels darrers anys, perdia una partida molt esbojarrada i ja és estrany, perquè s'adeia amb el seu estil hipertàctic. Lluverol sí que guanyava, després d'aixecar una posició molt propera a la derrota i segueix imbatut. L'últim a acabar va ser el Xavi Marcè, que signava unes taules que sabien a poc, ja que havia gaudit de peça de més durant una bona part de la partida. També és cert que la posició final suggeria més pel seu rival.
El resultat final no deixa lloc a dubtes: 8'5 a 1'5. La setmana vinent a Igualada ens juguem bona part de les possibilitats de tornar a segona divisió. Segur que hi haurà emoció al Casino d'Igualada.
L'equip C ha empatat a 2 i el D ha tornat a apallissar el seu rival amb un contundent 4 a 0. Felicitats a tots i seguim lluitant.
Salut i elo!!

Jo sense el meu ipod no sóc res!!

Aquest matí m'he llevat una mica trasbalsat perquè en posar la ràdio a les 8:00 m'he adonat que compartia un pensament molt íntim amb en Carl Kruger: vol prohibir els ipods al carrer. No, jo tampoc sabia qui era fins avui mateix i no, no té res a veure amb el Freddy Krueger, almenys no em consta. Doncs bé, el cas és que aquest Kruger, senador demòcrata per l'estat de Nova York intenta promulgar una llei per multar la gent que porti l'ipod enganxat a les orelles o parli pel mòbil o jugui al braintraining mentre va caminant pel carrer . La raó és que, segons l'ínclit senador, aquesta creixent afició de la gent provoca pèrdues per a les arques municipals i estatals en ocasionar accidents de trànsit, això és, atropellaments en les vies públiques. Potser té raó amb això de les distraccions i, sincerament, no m'importa gaire l'hipotètic escurament de l'hisenda municipal novaiorquesa, però com evitar estar d'acord amb la perillositat dels mp3, malgrat ho digui un senador demòcrata?

Jo, a la meva edat i sense carnet de conduir, sóc usuari quasi obligat de renfe i això em fa ensopegar amb una munió d'usuaris dels trens i dels aparells aquests. A la meva arribada a Catalunya va ser una de les coses que més em va cridar l'atenció, fins al punt que quan es produïa el debat estatutari vaig arribar a pensar que inclourien entre els trets identitaris del país la senyera, els segadors, el ruc i l'ipod enganxat a les orelles. Els polítics, com gairebé sempre, em van decebre.

Haig de dir que jo mai no he patit cap ensurt per culpa de l'incívic distret que porta les orelles atapeïdes amb vés a saber quina mena de música, però sí que em demano sovint quan me'ls creuo o s'asseuen al meu davant al tren el perquè. Què els empeny a aïllar-se del món, si més no a parapetar-se i deixar passar la meravellosa oportunitat d'escoltar la veu rogallosa del seu company de seient, de sentir la remor de l'aigua queient en ploure o d'esbrinar en la llunyania el so de les campanes o, simplement, d'intentar cercar el silenci improbable de la gran ciutat. Us asseguro que faig l'esforç de posar-me en la pell dels joves que porten l'ipod i, que, fins i tot, de vegades, em sento marginat per no haver descobert què té de fantàstic que tothom ho porta, però els desllorigadors de la societat, de la gent, de les ciutats, estan allà esperant que hom arribi amb els cinc sentits oberts per lliurar-se'ls. Serà que hem construit una societat que no els agrada? Serà que no hi troben cap al·licient? O serà que comunicar-se està mal vist? (mireu el cas de l'Oleguer) No és això extremadament perillós?

Jo prefereixo sortir al carrer amb els cinc sentits desperts i observar com les volves calentes d'alè s'entrecreuen capriciosament i olorar l'asfalt mullat per la minsa pluja i jugar amb les fulles caigudes dels til·lers i assaborir la tonyina gustosa d'un saladet i sentir com Santa Maria dóna les dotze i és hora de tornar a casa per seure i escoltar, sense auriculars, che gelida manina.

Salut i elo!!

Una ullada al món

La idea de crear i mantenir (cosa més complicada) un blog fa temps que em destorba els meus pacífics i passius pensaments. I ha hagut de ser una visita al blog del mestre internacional d'escacs Michael Rahal el que m'ha proporcionat l'empenta necessària per començar-hi. M'ha fet gràcia veure els seus pensaments escaquístics posats a l'abast de tothom a través d'aquest mitjà i m'hi he llençat jo també. Però no us penseu que això anirà únicament i exclusiva d'escacs, la meva intenció està ben llunyana d'aquesta idea. Intentaré fer del blog un espai d'opinió, de política, literatura, música o qualsevol cosa que em cridi l'atenció; així que compartiré amb els improbables lectors la filosofia de Terenci, que jo sempre m'he aplicat en la vida: res d'allò que és humà m'és aliè.

Per ara, no us contaré res més. Sóc una persona d'esforços mesurats i, per a mi, donar aquest pas ha requerit una inversió energètica considerable, així que em prendré un merescut descans fins que una idea m'hi commogui i hagi de contar-vos-la.

Salut i elo!!